En primer lloc, cal tenir clar el concepte de tècnica. Ho podem definir com un conjunt d'accions recurrents que utilitza un procediment per solucionar un problema de RRPP. Segueix un seguit de paràmetres típics, uns processos patró o estàndards utilitzats de forma típica. Ens podem especialitzar en tècniques, referint-nos concretament a Especialització de públics.
A grans trets, podem distingir dos tipus de tècniques:
- Pròpies:
Les que utilitza de forma recurrent el professional de RRPP. S'utilitzen en el món relacionístic: el
cos a cos del món relacional. Tenen
com a base la relació social. Podem dir que generen opinió, cerquen legitimitat cap al subjecte promotor i estableixen diàleg.
-Tècniques
de gestió de continguts: no
són pròpies del sector, ja que s'adquireixen d'àltres àrees com el Periodisme, la Sociologia o Recursos Humans. Però cada vegada tendim a distingir-les
menys. Aquestes són tècniques que utilitzen
la llengua com a base (ja sigui oral o
escrit; discurs o revista). Tenen com a base la forma, l’ús de
continguts per a les relacions.
Podem afirmar que les tècniques compleixen dues funcions bàsiques:
- Justificar la promesa de l'entitat per la qual treballem, tangibilitzar i mostrar coherència en els compromisos de la mateixa.
- Generar-se com a líder d'opinió, vincular-los, connectar-los i escenificar-los.
Dins les tècniques, distingim diversos tipus d'especialitat.
1.) Mitjans de comunicació: Mitjançant el qual proveïm contingut i imatges. Fem entrevistes, notes i dossiers de premsa, reportatges, elaborem la revista de l'empresa... i també l'anuari. Cobrim allò que fa l'empresa, i, per exemple, es poden organitzar conferències de premsa on es presentin els resultats econòmics, o que un cantant presenti un nou disc...etc.
2.) Relacions
Internes:
Són les tècniques pròpies de les relacions amb els empleats i
accionistes.
· Empleats:
- Portal
de l’empleat
- Convenció
d’empleats: per replantejar l’estratègia d’una empresa
- Formació
i gestió de grups
· Accionistes:
- Junta
d’accionistes
3.) Les Relacions Insitucionals:
- Protocol i Cerimonial: El protocol són les relacions formals entre persones que tenen poder atribuït. El cerimonial són els usos i costums. Els RP separem la tradició (cerimonial) amb la norma (protocol).
- Relacions enteses
amb institucions i institucions: Són
empreses que treballen pel bé públic (parlem d’institucions,
fundacions, associacions...) Branca més oberta i molt més
semblant a la definició general de les RRPP.
- Lobbing: Són els informadors d’un
sector, a Europa ja normalitzat. Poden ser sector menys oberts (com
els productius perquè només treballen pel seu sector) o els més
oberts (grups ecologistes que treballem pel bé comú)
4.) Àrea
de Responsabilitat Social Corporativa:
És una vessant que ha donat gran importància a les RRPP estratègiques. Ha originat
que:
-
Les empreses creïn fundacions
-
Facin estudis
vinculats amb l’administració pública
- Facin accions mediambientals, culturals, de
caire social... que treballin pel
bé general
(Hem
passat a un terreny de responsabilitat social, ens trobem davant
d’entitats que amplien el seu radi d’influència i van més enllà
de les seves obligacions pròpies dins del mercat. Assumeixen un rol
d’administració fora de si mateixa).
Dins
les empreses trobem la RSPública que és la mínima exigida, però
ara moltes empreses han adoptat la RSC per formar la filosofia de
l’empresa.
La
RSC té en compte principalment el quadrant de la comunitat dins del
mapa de públics. Es distribueix en quatre àrees concretes:
· Fundacions: contribueixen a una bona causa i milloren la imatge de l'empresa.
· Balanç social: filosofia que es pot gestionar des d'una fundació i que vetlla principalment per a la sosteniblitat.
· Mecenatge i patrocini: buscar aportar diners i contribuir de forma totalment altruista a una causa.
· Lobbying: Estem treballant les relacions amb la comunitat perquè muntem actes d'interès general però les institucions també ho fan perquè es vincula amb institucions.
5.) Àrea de crisi de confiança: Quan hi ha crisi hem fallat a una expectativa donada i per això hi ha una crisi de confiança.
La crisi es gestiona mitjançant 4 tècniques diferents:
· Plans
de crisi: Primer s’organitzen
comitès de crisi (s’escull qui gestionarà)i després plans
d’actuació
· Polítiques
de prevenció (issues management):
S’utilitza per a que no s’hagi ni d’accionar el pla
d’actuació.
· Media
training: Formar portaveus per parlar
davant d’una càmera.
·Formació
de portaveus: Feina de les agències.
6.) Tècniques de mercat:
- Tècniques de relació amb el client: queda exemplificat amb el Servei d'atenció al client, que busca ajudar a solucionar qualsevol problema que ha tingut el client.
- Presentacions de nous serveis o productes: Es fan escenificacions dirigides cap a possibles clients.
Com a exemple pràctic relacionat amb el tema a destacar, podem ressaltar el cas de la caixa d'estalvis La Caixa. És la principal marca comercial de CaixaBank, la filial a qui va concedir tots els seus actius comercials i de la qual és propietària en gran part (60,5%). Per tant, La Caixa en sí no té activitat finançera ni bancària, però a través de CaixaBank desenvolupa la seva activitat finançera, donant una part important dels seus recursos econòmics a Obra Social La Caixa. Es tracta d'un projecte encaminat a cobrir diverses necessitats i a promoure ajudes com:
- Beneficis a certs col·lectius de persones desfavorides.
- Financiació d'investigacions mèdiques.
- Foment de l'art, la cultura i l'esport.
- Recuperació del patrimoni artístic, cultural i natural.
No hay comentarios:
Publicar un comentario