TEMA 9/ PRESENT I FUTUR DE LA PROFESSIÓ: TENDÈNCIES I REPTES

En el novè i últim post del blog relacionat amb l'assignatura Teoria de les Relacions Públiques, exposaré el Tema 9: Present i Futur de la professió: tendències i reptes, fent referència a algun cas real pràctic.

Primerament, és important destacar les tendències actuals de la professió i el paper que els professionals de la mateixa hi juguen. Podem afirmar que:

- Som experts locals:

En RRPP, en tant que glocalitzadors som els experts en líders d’opinió del territori, cada vegada més les empreses demanen gent que conegui els actors que provoquen canvis locals, som experts en agents socials de referència: líders d’opinió.

Aquest és el valor afegit de les RPPP: Hem de ser curosos en saber aquells que tenen influència i en saber qui són els actors dels diferents sectors.

- Som conceptualitzadors:

Ajudem a conceptualitzar: creem actituds empresarial. Contribuïm a crear una manera de ser de l’empresa (actituds de sostenibilitat, responsabilitat amb l’entorn...)

Les empreses són detectores de les sinèrgies socials i un cop detectades creen actituds en relació amb elles. En RRPP esdevenim els creadors de l’actitud social per a que l’empresa sigui algú introduït en la inèrcia social. Per exemple, a Barcelona es fa comunment amb esdeveniments musicals, com el Primavera Sound o el Creixement del Liceu.

Grans projectes de RRPP han ajudat a crear actitud corporativa, una experiència social associada a un concepte. Hem sigut estrateges en el desenvolupament corporatiu.

-Intranalització: 

 

Hem utilitzat el concepte de creació de valor a partir dels empleats, hi ha hagut una activitat clara de les RRPP a partir de les relacions internes. L’empresa té valor sempre que el grup d’empleats estigui cohesionat.

- Fuga de professionals de subjectes executors externs cap a subjectes executors interns:

Professionals d’agències i consultories han passat a departament integrats. Raons:

• El mercat de RRPP ha tendit a estabilitzar-se perquè les empreses han decidit tenir algú de confiança durant el dia a dia i per això han creat departaments interns.

• Les RRPP estan essent més estratègiques del que eren abans, formen part de la coalició dominant (el nucli d’opinió dins d’una empresa). Fan que moltes empreses evitin problemes de vagues, perquè estableixen complicitats futures i aporten renom social a les empreses. Les RRPP tenen un paper important en l’actitud global de l’empresa.

• Es pot dir que hem passat a unes RRPP més estratègiques que tècniques i que s’estableixen de forma permanent a l’empresa.

- Ús de la comunitat en xarxa:

Els professionals de les RRPP som els creadors de la comunitat en xarxa, tant on-line com real. Les RRPP es centren en posar en xarxa a institucions que abans no hi eren.

La xarxa té a veure amb complicitats conceptuals però també amb interessos entre dos públics, per tant creem relacions que ens atribueixen poder. D’aquí sorgeix la legitimitat: els grups ens donen força perquè estan en la nostra xarxa d’opinió.

Perspectives per crear xarxes socials:

• Bottom up: És el social media i grups d’opinió dins de la xarxa. Organitzar-se per crear un referent.
• Up down: L’empresa mana i organitza relacions institucionals creant complicitats amb consells assessors, jornades..

- Personalització del tracte:

La gestió de la xarxa permet una personalització del tracte. Per exemple, els serveis d’atenció al client... Adaptar el missatge al destinatari utilitzant sistemes informàtics.

Són tècniques que ens permeten un millor tracte personalitzat. Actualment, està proliferant la utilització i gestió de les xarxes socials per part de les empreses per resoldre dubtes i donar solucions a possibles problemes que puguin tenir els clients. Així, també s'estableix un important grau de feedback i permet contribuir a la millora de les relacions entre entitats i públics. Com a exemples, destacar els papers de xarxes socials tan exteses i populars com Facebook, Twitter, Google +, i altres plataformes que també poden configurar aquest vincle.

  

TEMA 8/ TÈCNIQUES PRÒPIES DE LES RELACIONS PÚBLIQUES

En el vuitè post del blog de l'assignatura Teoria de les Relacions Públiques, exposaré el Tema 8: Tècniques pròpies de les Relacions Públiques, relacionant-lo amb casos reals pràctics influents en RRPP.

En primer lloc, cal tenir clar el concepte de tècnica. Ho podem definir com un conjunt d'accions recurrents que utilitza un procediment per solucionar un problema de RRPP. Segueix un seguit de paràmetres típics, uns processos patró o estàndards utilitzats de forma típica. Ens podem especialitzar en tècniques, referint-nos concretament a Especialització de públics. 

 A grans trets, podem distingir dos tipus de tècniques:

- Pròpies: Les que utilitza de forma recurrent el professional de RRPP. S'utilitzen en el món relacionístic: el cos a cos del món relacional. Tenen com a base la relació social. Podem dir que generen opinió, cerquen legitimitat cap al subjecte promotor i estableixen diàleg.

-Tècniques de gestió de continguts: no són pròpies del sector, ja que s'adquireixen d'àltres àrees com el Periodisme, la Sociologia o Recursos Humans. Però cada vegada tendim a distingir-les menys. Aquestes són tècniques que utilitzen la llengua com a base (ja sigui oral o escrit; discurs o revista). Tenen com a base la forma, l’ús de continguts per a les relacions. 

Podem afirmar que les tècniques compleixen dues funcions bàsiques:

- Justificar la promesa de l'entitat per la qual treballem, tangibilitzar i mostrar coherència en els compromisos de la mateixa.

- Generar-se com a líder d'opinió, vincular-los, connectar-los i escenificar-los.

Dins les tècniques, distingim diversos tipus d'especialitat.

1.) Mitjans de comunicació: Mitjançant el qual proveïm contingut i imatges. Fem entrevistes, notes i dossiers de premsa, reportatges, elaborem la revista de l'empresa... i també l'anuari. Cobrim allò que fa l'empresa, i, per exemple, es poden organitzar conferències de premsa on es presentin els resultats econòmics, o que un cantant presenti un nou disc...etc.

2.) Relacions Internes: Són les tècniques pròpies de les relacions amb els empleats i accionistes.

· Empleats:

- Portal de l’empleat

- Convenció d’empleats: per replantejar l’estratègia d’una empresa

- Formació i gestió de grups

· Accionistes:

- Junta d’accionistes

3.) Les Relacions Insitucionals:

- Protocol i Cerimonial: El protocol són les relacions formals entre persones que tenen poder atribuït. El cerimonial són els usos i costums. Els RP separem la tradició (cerimonial) amb la norma (protocol).

- Relacions enteses amb institucions i institucions: Són empreses que treballen pel bé públic (parlem d’institucions, fundacions, associacions...) Branca més oberta i molt més semblant a la definició general de les RRPP.

- Lobbing: Són els informadors d’un sector, a Europa ja normalitzat. Poden ser sector menys oberts (com els productius perquè només treballen pel seu sector) o els més oberts (grups ecologistes que treballem pel bé comú)

4.) Àrea de Responsabilitat Social Corporativa: És una vessant que ha donat gran importància a les RRPP estratègiques. Ha originat que:

- Les empreses creïn fundacions

 - Facin estudis vinculats amb l’administració pública

- Facin accions mediambientals, culturals, de caire social... que treballin pel bé general

(Hem passat a un terreny de responsabilitat social, ens trobem davant d’entitats que amplien el seu radi d’influència i van més enllà de les seves obligacions pròpies dins del mercat. Assumeixen un rol d’administració fora de si mateixa).

Dins les empreses trobem la RSPública que és la mínima exigida, però ara moltes empreses han adoptat la RSC per formar la filosofia de l’empresa.

La RSC té en compte principalment el quadrant de la comunitat dins del mapa de públics. Es distribueix en quatre àrees concretes:

·  Fundacions: contribueixen a una bona causa i milloren la imatge de l'empresa.

· Balanç social: filosofia que es pot gestionar des d'una fundació i que vetlla principalment per a la sosteniblitat.

· Mecenatge i patrocini: buscar aportar diners i contribuir de forma totalment altruista a una causa.

· Lobbying: Estem treballant les relacions amb la comunitat perquè muntem actes d'interès general però les institucions també ho fan perquè es vincula amb institucions.

5.) Àrea de crisi de confiança: Quan hi ha crisi hem fallat a una expectativa donada i per això hi ha una crisi de confiança.

La crisi es gestiona mitjançant 4 tècniques diferents:

· Plans de crisi: Primer s’organitzen comitès de crisi (s’escull qui gestionarà)i després plans d’actuació 

· Polítiques de prevenció (issues management): S’utilitza per a que no s’hagi ni d’accionar el pla d’actuació. 

· Media training: Formar portaveus per parlar davant d’una càmera. 

·Formació de portaveus: Feina de les agències.

6.) Tècniques de mercat:

- Tècniques de relació amb el client: queda exemplificat amb el Servei d'atenció al client, que busca ajudar a solucionar qualsevol problema que ha tingut el client.

- Presentacions de nous serveis o productes: Es fan escenificacions dirigides cap a possibles clients.

Com a exemple pràctic relacionat amb el tema a destacar, podem ressaltar el cas de la caixa d'estalvis La Caixa. És la principal marca comercial de CaixaBank, la filial a qui va concedir tots els seus actius comercials i de la qual és propietària en gran part (60,5%). Per tant, La Caixa en sí no té activitat finançera ni bancària, però a través de CaixaBank desenvolupa la seva activitat finançera, donant una part important dels seus recursos econòmics a Obra Social La Caixa. Es tracta d'un projecte encaminat a cobrir diverses necessitats i a promoure ajudes com:

- Beneficis a certs col·lectius de persones desfavorides.

- Financiació d'investigacions mèdiques.

- Foment de l'art, la cultura i l'esport.

- Recuperació del patrimoni artístic, cultural i natural.

 

TEMA 7/ ELS SUBJECTES RECEPTORS

En el setè post del blog de l'assignatura Teoria de les Relacions Públiques, exposaré el Tema 7: Els Subjectes Receptors, vinculant-lo amb un cas real pràctic de RRPP.

En primer lloc, cal tenir clarament definit el concepte de subjecte receptor. L'entenem com aquella entitat o persona que percep el procés (de RRPP) expressat pel subjecte promotor, fent-lo partícep i involucrant-lo en aquelles activitats o accions per tal que hi hagin actituds i interessos compartits. Són els públics interns i externs, d'influència. També el podem definir com l'entorn social de referència amb el que es relaciona l'entitat, i ha passat de ser un subjecte passiu a tenir un paper més actiu. Es pot dir que és un entorn dividit per col·lectius, també anomenats públics o "stakeholders", que es mouen per l'interès comú del subjecte promotor i el receptor. Per tant, afirmem que existeixen tants públics col·lectius com interessos compartits hi hagi en les dues parts. No està de més senyalar el fet que els públics equivalen a la societat, i que seria més correcte referir-se als públics com entorns, grups, col·lectius, etc. Però s'ha adquirit aquesta tendència d'anomenar-los així.

Sèrie de característiques que defineixen al subjecte receptor:

- És divers - Molts interessos, líders d'opinió i influències diverses.

- És divisible - Abundància de subpúblics.

- No es segmenta per substrats (Grup social, estatus, estudis, sexe, edat...), a diferència del màrqueting, sinó que segmentem per interessos i àmbits d'influència.

Un aspecte important a comentar és les tendències en l'estructuració del subjecte receptor, fent referència als líders d'opinió. La seva influència ha canviat, així com la seva ubicació; actualment la presència a la xarxa tendeix a augmentar mentre que la presencial a disminuir, i són més difícils d'identificar. Ara, augmenta l'afluència de bloggers anònims, de gent desconeguda que penja vídeos a webs com YouTube i guanyen popularitat i influència.

També disposem d'uns indicadors a l'hora d'estructurar públics, els quals són:

1 - Capacitat de participació

2 - Lideratge

3 - Sinergies

4 - Efectivitat, el que ens ajudarà a obtenir opinions favorables amb els nostres valors.

Podem distingir dos tipus de subjecte receptor: 

- Interns: Formen part de l'entitat, sent propietaris o treballadors. Tot i que, segons el criteri de Cultura Organitzativa, Intern és aquell que també comparteix identitat i valors i influeix en la presa de decisions. A les Associacions o Cooperatives es consideren interns els seus socis.

- Externs.

 Cada grup o entitat disposa de diversos públics segons a què es dediqui el subjecte promotor, però en general, es poden definir una sèrie de receptors i/o interrelacionadors generals i característics:

 · MERCAT                                                                               
 · INTERN
 · MITJANS DE COMUNICACIÓ                                            

 · COMUNITAT

D'aquest conjunt de receptors, és important fer especial èmfasi en els Clients o Usuaris, és a dir, aquells que consumeixen el producte o servei de l'organització i subjecte promotor. No només és el que aporta benefici econòmic i d'opinió a les entitats, sinó que és el que comprova les seves virtuts i el que genera "bush" o rumorologia. A part, el client també aglutina gent de màrqueting, de periodisme i de RRPP.

Com a exemple pràctic, podem destacar el cas del Saló del Manga. És un gran esdeveniment sobre el món del manga, l'anime i la cultura japonesa, organitzada per Ficomic, que en aquest cas seria el subjecte promotor, conjuntament amb tots els implicats del procés d'organització del Saló. En l'actualitat, es celebra anualment a la Fira de Barcelona, una institució ferial molt significativa a nivell europeu, on cada any s'hi organitzen nombrosos salons i congressos de diversos sectors, com el propi Mobile World Congress o el Saló de l'Automòbil. En el cas del Saló del Manga, tot l'espai queda habilitat per nombrosos stands amb tot tipus de productes relacionats amb el manga i també el món del còmic en general destinats a la seva comercialització (còmics, revistes, ninots, pòsters, etc.), màquines de videojocs, concursos de cosplay i fins i tot concerts karaoke, així com també es compta amb la presència de diversos convidats relacionats amb tot aquest món (autors de manga, directors, productors, entre altres).

L'última edició del Saló del Manga (la  XIX), la del 2013, celebrat del 31 d'octubre al 3 de novembre, va arribar a la xifra màxima d'assitència d'un total de 115.000 persones, superant àmpliament les anteriors edicions i arribant a sobreocupar les localitats del recinte, fet que va obligar a aturar la venda d'entrades durant un cert temps.

Per tant, tot el conjunt de persones que hi assisteix queda definit com a client potencial i òbviament com a subjecte receptor, i no només per la seva aportació econòmica sinó també d'opinió, de recomanacions a altra gent, i també de ser partíceps d'un món que et pot arribar a atraure i a disfrutar-ho, a interactuar amb la gent... En definitiva, de crear una relació i uns vincles de confiança entre el subjecte promotor, el professional i el receptor que facin progressar aquest tipus de trobades i esdeveniments.

TEMA 6/ ELS SUBJECTES PROFESSIONALS

En el sisè post del blog referent a l'assignatura de Teoria de les Relacions Públiques, exposaré i relacionaré el Tema 6: Els subjectes professionals, amb un cas real pràctic de RRPP.

Primerament, cal destacar que el Subjecte Professional és aquell conjunt de persones que, organitzats en un departament específic de l'agència o consultora, s'encarreguen de portar a la pràctica el procés pensat, estratificat i impulsat del subjecte promotor. L'orienta i el desenvolupa, tot analitzant les potencialitats del mateix en RRPP.

Les seves funcions es basen en:

- Planificació de tots processos que es duran a terme.

- Execució de l'acció del procés.

- Organització dels recursos disponibles.

- Gestió dels problemes socials.

- Assegurar que els processos es compleixen amb èxit.

- Formar i ensenyar, en relació a empreses , organitzacions i clients on sigui possible aquesta vessant. 

D'altra banda, podem distingir dues tipologies principals de subjecte professional:

·Subjecte professional intern/integrat: Treballa exclusivament per l'entitat en la que es troba. Generalment disposa d'un contracte laboral en exclusiva. Es un tipus de subjecte caracteritzat per:

- Estar estructurat segons diversos criteris.

- La possesió d'una infraestructura pròpia.

- Tenir les funcions i els objectius clarament definits.

· Subjecte professional extern: Treballa per més d'una entitat. Generalment la seva "zona o base d'operacions" es troba físicament fora de l'estructura dels seus clients. Poden realitzar des de tot el pla de comunicació fins a ocupar-se exclusivament d'un esdeveniment concret. 

Es caracteritza per:

- Disposar d'uns objectius independents variant segons els clients. 

- Honoraris variables lligats al temps invertit i dimensió de la gestió.

Com a exemple real pràctic, podriem destacar la construcció del Parc Temàtic de Ferrari dins del conegut i exitós parc d'atraccions PortAventura. El 14 de març de l'any present s'anunciava que Ferrari tindrà el seu propi parc temàtic a Espanya (PortAventura), i que obrirà les seves portes l'any 2016, en un acord mutu entre les dues parts. Suposarà una inversió de més de 100 milions d'euros i ocuparà una superfície d'uns 75.000 metres quadrats, comptant amb una gran varietat de noves atraccions relacionades amb l'automovilística i Ferrari, i també amb la construcció d'un hotel cinc estrelles amb 250 habitacions, restaurants i simuladors. Andrea Perrone, Conseller Delegat de Ferrari Brand, ha declarat que després de l'èxit de Ferrari World van rebre moltes peticions per desenvolupar un nou parc d'atraccions, i que a Espanya compten amb un gran nombre de seguidors, llaç que es veu reforçat amb aquesta nova llicència, sent l'oportunitat de portar l'espíritu de Ferrari al país. 

D'altra banda, Sergio Feder, directiu de PortAventura, senyala que aquest acord segueix amb l'estratègia de recolzar-se en marques internacionals molt conegudes amb l'objectiu d'incrementar el nombre de visitants fins a arribar als cinc milions anuals.

En aquest cas, podríem dir que el subjecte professional és Ferrari Brand, l'empresa filial de Ferrari, encarregada de gestionar totes les activitats relacionades amb la marca. Més concretament, es tracta d'un subjecte professional intern, treballant per la pròpia entitat amb unes funcions i objectius clarament definits, encara que col·laborant amb una altra entitat com és l'empresa PortAventura. Aquest subjecte s'encarregarà de la planificació, gestió, elaboració i execució de tots els processos necessaris per dur a terme el propòsit de la construcció d'aquest parc temàtic.

TEMA 5/ SUBJECTES PROMOTORS DE LES RELACIONS PÚBLIQUES

En el cinquè post del blog referent a l'assignatura de Teoria de les Relacions Públiques, exposaré i relacionaré el Tema 5: Subjectes promotors de les Relacions Públiques, amb un cas real pràctic de RRPP.

En primer lloc, és important destacar de què es tracta el Subjecte. Entenem el concepte com aquella persona o entitat que forma part del procés de les RRPP, ja sigui al principi, durant o al final del mateix. Per tant, és un ens que disposa d'interessos en la seva influència o reputació pública, una agència consultora o departament que desenvolupa projectes o guia/orienta un determinat procés o bé és un col·lectiu amb lideratge d'opinió que percep o participa en les accions o interessos dels diferents tipus de subjectes. Disposa de 3 característiques bàsiques:

- Ha de ser persona o entitat.

- Ha d'activar les relacions entre les parts o tenir voluntat de socialitzar-se.

- Que estigui situat en l'inici, durant o el final en un procés de Rel. Públiques. Ha d'estar permanentment vinculat l'esmentat procés, ja que les RRPP tenen una visió a mitjà i llarg termini.

Distingim 3 tipus de subjectes, però en aquesta entrada només se n'exposarà el Promotor, els altres es detallaran als dos temes següents.

El Subjecte Promotor és aquella entitat o persona que impulsa o financia un procés de RRPP, i comparteix uns interessos particulars vinculats al benefici propi i a la pròpia reputació. Podem fir que la seves funcions són:

- Detectar la necessitat de desenvolupar un procés de RRPP, ja sigui per intuició pròpia o per anàlisi d'un subjecte executor/professional (consultoria) i posar els recursos necessaris per potenciar una millor imatge social d'ell mateix.

- Finançar i impulsar el cost de l'activitat.

- Atorgar prestigi i reputació. Intenció de procurar pel seu propi prestigi i personalitat.

- Proritzar i mantenir vincles. Ampliar l'esfera infuència social i mantenir-la.

 Es pot tractar d'una persona física o jurídica.

Com a cas pràctic on el subjecte promotor ha intervingut clarament, podem destacar l'esdeveniment popular i, més concretament esportiu, que és La Cursa del Corte Inglés. Es celebra anualment a Barcelona, en un circuit urbà definit i que generalment abarca des de Plaça Catalunya - Passeig de Gràcia, passant Plaça España, travessant la muntanya de Montjuïc i creuant el Paralel on es recorren els carrers Floridablanca i Pelai, acabant la carrera al bell mig de Plaça Catalunya. Es tracta d'una de les carreres populars amb més participació a nivell mundial.

En aquest cas, els subjectes promotors serien la mateixa empresa Corte Ingés i el col·laborador principal: l'Ajuntament de Barcelona. Aquestes dues entitats són conscients de la necessitat de fer més públic aquest esdeveniment i d'atreure participants, cosa que aconsegueixen mitjançant més d'una forma. Ressaltem la difusió a les xarxes socials i a la web en general, i en llocs d'àmbit públic: en diversos cartells promocionals pel carrer o al transport públic (ja sigui al mateix bus, per exemple, o a les parades), així com també en els centres d'inscripció de la cursa (Corte Inglés i Hipercor). També disposant d'una pàgina web on es proveeix de tota la informació necessària i detallada al visitant, i com a aspecte més destacable el fet de la participació de personatges popularment coneguts als mitjans i famosos a més gran escala, ja siguin periodistes, cuiners. humoristes o músics i  cantants (Albert Om, Carme Ruscalleda, Tricicle, David Bisbal, Estopa... ) i sobretot, esportistes (Leo Messi, Samuel Eto'o, Luis Enrique, Jorge Lorenzo, Xavi Hernández, Mireia Belmonte, etc.). 

També cal destacar la vessant benèfica de què disposa la cursa, ja que ajuda a difondre entitats i esdeveniments ciutadans rellevants, com:
 

Sport Aid-Tothom corre per Àfrica (1986), Fundació d’Ajuda Contra la Drogoaddicció - Enganxa’t a la Vida (1990), Intermón (1991), Mans Unides (1994), FASE, Fundació Anti-Sida Espanya (1995), Creu Roja (1996), la Fundació Privada d’Investigació Cardiovascular (1997), la Fundació Banc dels Aliments (2012), etc. Són un grapat d'organitzacions i entitats no governamentals que han estat protagonistes de moltes de les edicions de La Cursa del Corte Inglés.

TEMA 4/ LÍMITS I CONFLUÈNCIES DE LES RELACIONS PÚBLIQUES

En el quart post referent a l'assignatura de Teoria de les Relacions Públiques, exposaré el Tema 4: Límits i confluències de les Relacions Públiques, relacionant-lo amb un tema d'actualitat o cas pràctic de RRPP.

Primerament, és important ressaltar que en RRPP, busquem crear relacions i experiències reals, amb persones de veritat. Si fos amb "éssers ficticis", no parlariem de Relacions Públiques. Aquestes es poden resumir en les paraules perquè i el com; són conceptes clau en les RRPP. Les RRPP valen diners, però no paguen espais als mitjans de comunicació, la comunicació es transmet d'orella a orella. Si un compra espais als mitjans, estem parlant de publicitat. 

Com a exemple pràctic de pura publicitat, destacaríem l'anunci de Coca-Cola "Road to Happiness Factory", un vídeo d'animació on es mostra, de forma fictícia, el procés de producció i distribució de la Coca-Cola. Enllaç al vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=jnQ_CwvIoKk

En canvi, parlaríem de Relacions Públiques en un anunci com el de també Coca-Cola, en què es mostra un camió ambulant per la ciutat de Caracas que reparteix llaunes i ampolles de Coca-Cola gratis i diversos regals, i segons com es descriu, "somriures" i "felicitat". Al relacionar-se amb la gent i establir aquest vincle creant una experiència memorable per tots els presents, parlem sens dubte de RRPP. Enllaç al vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=WQpzhKNmsms

També cal destacar que, per establir totes les relacions desitjades i crear unes interinfluències positives, es té molt en compte l'aspecte del llenguatge, l'estil lingüístic. De vegades fins i tot es poden utilitzar recursos com la metàfora, la poesia, etc. 

L'àmbit periodístic es veu influenciat, no només en el llenguatge, per les RP (Publicity - Agenda Setting). Com a continuació i relacionant del que comentàvem en l'anterior paràgraf, podem afirmar que el llenguatge periodístic és adaptat i/o utilitzat tant en RRPP com en Publicitat, segons el que tractem. D'altra banda i finalment, destacar que un periodista narra els fets i/o transmet informació durant els esdeveniments, en canvi, un professional de les RRPP té la funció d'organitzador del fets i/o d'esdeveniments. 

Per tant, i com a conseqüència d'això, aprofitar la situació escència o escena pot ser essencial en RRPP. Si un es posa al costat d'algú influent, líders d'opinió per exemple, ell també té la possibilitat de tornar-se'n.